El Blog d'en Xesc Ramis

La Intersindical STEI-i condemna enèrgicament la brutal intervenció de les forces armades marroquines en el campament de Gdeim Izik, als afores d'al-Auin

Al mateix temps exigeix de les institucions internacionals, especialment el Consell de Seguretat de l'ONU, la Unió Europea i el Govern espanyol, una intervenció urgent per evitar la pèrdua de més vides humanes i per posar fi a la impunitat del Govern marroquí.

Finalment l'STEI-i reafirma la seva solidaritat en la lluita pacífica del poble sahrauí per l'assoliment del seu dret a l'autodeterminació.

Palma, 8 de novembre de 2010

Francesc M. Ramis

Secretari de Moviments Socials.

Mai m'hauria pensat que 35 anys després de la mort de Franco, i amb un Estat de dret suposadament democràtic, el procés de normalització lingüística es trobaria més atacat que mai.

Aquests dies la qüestió de la llengua catalana a les Illes Balears i la seva normalització ha passat a ser un tema de primera actualitat als mitjans de comunicació. L'anunci del candidat a president del Govern de les Illes Balears del PP, José Ramón Bauzá, que derogarà, si guanya les eleccions, la Llei de normalització lingüística i establirà el català com a mèrit i no com a requisit per accedir a la funció pública, ha fet esclatar la polèmica.

De res serveixen les rectificacions i els aclariments posteriors Tanmateix ha deixat clar que vol modificar tot el marc legal que faci falta per minoritzar encara més la presència del català a la vida pública. A la fi, els nous dirigents del PP, Bauzá i el seu ideòleg Delgado, s'han llevat la careta i han expressat clarament quines intencions tenen: consolidar i accentuar l'anormalitat que representa que la llengua catalana, la pròpia d'aquest país, estigui cada cop més arraconada.

Quan Bauzà anuncià que pretén derogar la Llei de normalització lingüística, sabia què deia, i no va confondre la Llei amb el Decret de mínims com ens va voler fer creure en la rectificació posterior. Els dirigents actuals del PP saben que l'única forma de desmuntar tota la legislació que vetlla per l'assoliment de la normalització lingüística és derogar la Llei que l'empara, és a dir, la Llei de normalització lingüística aprovada per unanimitat del Parlament de les Illes Balears l'any 1986.

Ho sabem perquè ja s'han topat amb aquest "problema". L'exemple el tenim a la passada legislatura, quan José Maria Rodríguez des del seu despatx a la Conselleria d'Interior (no sé si un dilluns o qualsevol altre dia de la setmana), mitjançant un decret, conegut com a Decret Rodríguez, va rebaixar els nivells de coneixement de català pel que fa a l'ingrés en els procediments selectius d'accés a la funció pública. Aquest decret va ser declarat nul pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, arran del contenciós interposat per l'STEI-i Intersindical. Segons la sentència "s'ha d'acreditar el coneixement de la llengua pròpia de la comunitat autònoma, respectant-se plenament el principi de proporcionalitat o nivell d'exigència d'un determinat coneixement, que haurà d'estar relacionat, en qualsevol cas, amb les places o funcions de què es tracti". A més, afegeix més endavant, que alguns preceptes del Decret Rodríguez evidenciaven una clara regressió en l'exigència dels coneixements de la llengua catalana, pròpia de la comunitat, que va clarament en contra de l'esperit del legislador.

El PP sap que per exterminar definitivament el català de l'esfera pública ha de fer una feina prèvia: derogar tota la normativa que en defensa la normalització. S'oposaren que el nou Estatut d'autonomia establís el deure genèric de conèixer el català i, ara s'han temut que la normativa autonòmica en matèria de normalització lingüística, aprovada en temps de Cañellas per consens, estableix el deure de l'Administració de garantir el dret dels ciutadans a usar la llengua catalana i, per tant, és obligatori que la coneguin els treballadors públics, amb la qual cosa és un requisit per accedir a la funció pública. En poques paraules, el deure dels empleats públics a conèixer la llengua dels ciutadans no deriva de l'Estatut, sinó que és exigit per la Llei vigent de normalització lingüística i, fins que aquesta no es derogui, no es pot modificar cap altra normativa si això representa un retrocés en el procés de normalització lingüística.

El més greu de tot és que aquesta deriva cap a posicionaments d'extrema dreta en qüestions de llengua dels nous dirigents del PP posa en perill la cohesió social de les Illes Balears. Segons l'esquema mental de Bauzà i Delgado a les Illes només hi ha dues llengües: el català, la pròpia del país, i l'espanyol oficial a la nostra terra des del Decret de Nova Planta (llengua imposada "por justo derecho de conquista"). Però a les Illes Balears hi ha més de cent seixanta comunitats lingüístiques, fruit de l'arribada de persones de diferents parts del món que ja formen part de la nostra societat. Aquests immigrants tenen dues formes d'integrar-se: aprenen les dues llengües oficials o només el castellà. El PP ha optat per aquesta segona via, privant d'aquesta manera els nouvinguts i els seus fills que puguin participar de la nostra societat i pugin, alhora, enriquir-la amb els elements que hi aporten.

Però el més trist de tot és que mirant cap al centreesquerra, el panorama de la normalització lingüística del català és també desencoratjador. El Govern espanyol del PSOE acaba de menysprear la iniciativa legislativa popular presentada per més 600.000 persones que pretenia consolidar l'àmbit comunicatiu de la llengua catalana. I el PSIB d'Antich practica la mateixa política que el canyellisme dels anys 80: no qüestionar la Llei de normalització lingüística, però no aplicar-la. Però això donaria per un altre article.

Francesc M. Ramis, secretari de Moviments Socials de l'STEI-i Intersindical

L'STEI-i vol fer constar el seu malestar davant l'escrit de la Secretaria d'Estat d'Assumptes Constitucionals i Parlamentaris del Ministeri de la Presidència, adreçat a la Mesa del Congrés, en el qual no presta conformitat a la tramitació de la Iniciativa Legislativa popular (ILP) Televisió Sense Fronteres que havia de garantir la lliure recepció dels canals de televisió en llengua catalana, basca i gallega arreu del domini lingüístic de cada llengua.

Trobam molt greu l'intent de l'executiu espanyol que, per primera vegada en la història, vol impedir que una ILP amb les signatures requerides arribi al Congres per ser debatuda.

A més, trobam lamentable que el Govern socialista s'excusi en qüestions econòmiques per a refusar la ILP i, intentar que ni tan sols pugui ser debatuda al Congrés. És, al manco, sorprenent que des de posicions suposadament progressistes s'intenti callar la veu de més de 600.000 ciutadans que han donat suport amb la seva signatura a la ILP, de les quals gairebé 30.000 són de ciutadans de les Illes Balears.

Tot i això, l'STEI-i es mostra satisfet que la Mesa del Congrés espanyol no hagi acceptat la proposta del Ministeri de la Presidència i l'hagi retornat la petició amb l'intenció d'ampliar l'argumentació sobre el suposat cost econòmic.

Ha arribat a les meves mans el número 75 de "Sa Veu de Son Dameto", la revista informativa de l'Associació de veïns de Son Dameto-Son Pisà. La primera cosa que m'ha cridat l'atenció és que a la portada l'única cosa escrita en català és el nom de la revista i el petit anunci que informa que té el suport de l'Ajuntament de Palma.

Després llegint la revista he comprovat que és íntegrament en castellà. Les úniques planes redactades en català són dos anuncis institucionals. Un de l'Ajuntament de Palma, cosa que m'ha sorprès perquè l'Ajuntament de Palma, a excepció de les àrees controlades pel PSM, es caracteritza per un bilingüisme sistemàtic, quan no monolingüe en castellà directament. L'altre anunci és de la Conselleria d'Afers Socials, Promoció i i Immigració, del qual ja em parlaré més endavant.

És impresentable que l'Ajuntament de Palma doni suport a una revista, en aquest cas veïnal, sense demanar cap requisit lingüístic. Però no és d'estranyar aquesta nul·la sensibilitat per la llengua dels responsables polítics del PSOE a l'Ajuntament, els quals en les seves intervencions públiques s'expressen, gairebé sempre, en castellà.

Una vegada més l'Ajuntament Palma incompleix el Reglament de Normalització Lingüística, ja que l'article 23 diu que "per a la concessió de subvencions i ajudes econòmiques a les activitats promogudes per associacions i entitats privades, l'Ajuntament de Palma valorarà, entre d'altres aspectes, que aquestes activitats propiciïn, directament o indirecta, l'ús del català.

Una altra cosa que m'ha cridat l'atenció la col·laboració de la Conselleria d'Afers socials, Promoció i Imigració i del Ministerio de Trabajo e Immigración. Aquesta consisteix en un anunci d'una plana redactada en català contra el racisme i, un suplement especial titulat "Nuestros nuevos vecinos" de quatre planes redactades en castellà. Trob que és interessat analitzar l'us que aquestes dues administracions fan de la llengua. Si als nous veïns, els immigrants, s'adrecen en castellà, als catalanoparlants ens diuen que som una colla de racistes; i per això ens demanen, segons diu l'anunci, un "compromís contra el racisme".

El suplement especial tampoc té desperdici. Es parla d'un projecte d'acollida i integració d'immigrants; resumint l'article diu: "... Tras el campeonato de fútbol que organizamos este verano, entre nuestros alumnos de la escuela de castellano para inmigrantes, nos reunimos profesores, voluntarios, colaboradores y alumnos para compartir unas viandas y unos refrescos reparadores después del esfuerzo realizado..." . No sé si els alumnes de l'escola de català no saben jugar a futbol o, simplement, no hi ha escola de català. Supòs que serà això segon. Després es parla d'una interessat trobada intercultural en Son Dameto on "agrupaciones de Bolivia, Ecuador, Argentina, Chile, Uruguay, Senegal, Mali y Bulgaria se dieron cita con los vecinos de Son Dameto a favor de la convivencia e interculturalidad". L'única referència que es fa a l'article de la cultura mallorquina és que " hubo una muestra gastrónomica a cargo de los grupos de Ecuador y Chile que con la gastronomia mallorquina fueron ofrecidas a todos los asistentes". Pens que trobades interculturals com aquestes són molt interessats, però el que és vergonyós que la cultura catalana sigui sempre la gran absent i, fins i tot, menyspreada.

És una llàstima que la bona feina feta per l'Associació de Veïns de Son Dameto-Son Pisà es vegi enterbolida pel menyspreu constant a la llengua i cultura catalana. És molt lloable interessar-se per les cultures de les persones que han vingut de fora a conviure amb nosaltres, però és una llàstima que no vagi acompanyat amb la defensa de la cultura pròpia i l'oferiment d'aquesta, amb la llengua com al seu màxim exponent, als immigrants perquè ens ajudin a estimar-la i protegir-la.

El batle de Calvià representa el prototipus del genocida del segle XXI. Aquest genocidi silenciós consisteix en l'eliminació d'un grup humà sense necessitat fer-lo físicament. El fet que en la majoria dels casos el genocidi cultural no comporta una agressió física, fa que, sovint, no sigui percebut com a tal pels membres del poble agredit.

El fet que en Carlos Delgado aprofités la festa de la Constitució és també simbòlic. És curiós observar com els feixistes més rabiosos són aquells que més defensen la Constitució espanyola de 1978, la qual cosa demostra que el Règim constitucional actual no és més que el Franquisme sense Franco i adaptat als nous temps.

No sé si és de malparits no sentir-se representats per la bandera espanyola, però el que sí estic ben segur és que s'ha de ser molt fill de puta per aprofitar-se de l'assassinat de dos guàrdies civils per fer política.

Tampoc sé quant de temps els mallorquins haurem de sofrir la presència de la bandera espanyola a la rotonda de Santa Ponça, monument feixista per antonomàsia, però estic segur que, a l'igual de tota la simbologia franquista que encara resta als nostres carrers, aquesta bandera també acabarà caient.

El passat divendres al migdia els mallorquins ja aconseguirem la nostra primera victòria deslluint l'acte. En Carlos Delgado esperava, millor dir desitjava, una contramanifestació i aldarulls. Però el que ha de saber aquest personatge és que la millor arma que tenim els mallorquins és la raó. Aquesta arma, juntament amb la paciència i la feina, ens durà cap a la victòria final i, qualque dia aprofitarem el pal de la bandera de la rotonda de Palmanova per hissar la senyera.

L'experiència ens demostra que els polítics d'aquesta terra nostra mentre amb una mà enarboren la bandera espanyola, ens roben la cartera amb l'altra. Només cal esperar.