Administrar

Intervenció a l'acte d'homentage organitzat per l'STEI a en Sebastià Serra

xescramis | 20 Octubre, 2014 12:47

 

Bon vespre a tothom i gràcies per acompanyar-nos en aquest acte de record i homenatge a en Sebastià.

Avui vespre hi haurà companys de l’STEI que parlaran, sobretot, del Sebastià sindicalista, de l'home compromès amb la lluita pels drets socials, polítics i nacionals d’aquest país nostre. Na Margalida i jo us parlarem del company i amic, ja que de tots és conegut que la nostra relació amb en Sebastià anava més enllà del sindicat.

Vaig conèixer en Sebastià el juliol del 2002 quan me vaig afiliar a l’STEI. Va ser una amistat a primera vista (allò que es diu haver-hi química entre dues persones que s’acaben de conèixer), encara que no ho vaig percebre del tot fins vuit mesos després, quan, a una manifestació contra la guerra d’Iraq, una dona se’m va acostar i em va demanar si jo era en Xisco Ramis. Era na Mercè, la seva dona. Em va dir que el 25 de març, en Sebastià feia els cinquanta anys i que li preparava una festa sorpresa, a Can Morro, amb la família i els amics més íntims; i que trobava que m’ho havia de dir perquè des de feia uns mesos en Sebastià només li parlava d’un tal Xisco.

 


 

Des d’aleshores per jo Can Morro és sinònim d’amistat. Al voltant de na Mercè i d’en Sebastià es va anant construint un grup d’amics que al llarg d’una dècada s’ha convertit amb una segona família. Amb l’aparició del whatsapp es va batiar amb el nom de Grup de Can Morro, tot i que, en un principi, els únics que no en formaven part eren els amfitrions, perquè les noves tecnologies encara tardarien un temps a arribar a les seves vides. És per això que avui vull compartir aquest moment amb ells, perquè entre tots ens hem donat suport per afrontar aquests moments tan durs.

Gràcies, Mercè i Aurora, Magí, Joana Lluïsa i Jaume, Caterina i Miquel, Marta i Dani, Joan Antoni i Teresa, i a les seves filles (les nostres nebodes), Marina i Aina.

La millor definició que he sentit d’en Sebastià la va fer na Mercè, quan a l’acte d’homenatge que li va fer el PSM, va dir d'ell que era, sobretot, un home feliç. Això era ben cert, però a més, en Sebastià irradiava la seva felicitat a tots aquells que l’envoltaven.

Qualsevol motiu era bo perquè en Sebastià fes una convocatòria al voltant d’una taula plena de bon menjar i de millor beure: perquè jugava el Barça, perquè per TV3 deien que faria neu a quotes baixes de la Serra de Tramuntana i Can Morro està a 300 metres, perquè era la nit de Sant Llorenç i, com cada any, havíem de veure la pluja d’estels o, simplement, perquè havia passat pel Mercat de l’Olivar i les gambes estaven d’oferta i ens volia fer una paella.

Ara en Sebastià ja no és físicament entre nosaltres. Ha estat un cop dur, però després de la desesperança i la ràbia dels primers moments, els de Can Morro continuam fent festa per qualsevol motiu, ja hem celebrat santa Mercè i sant Francesc, diumenge dinàrem a Llucmajor per la Darrera Fira,  ja fem els preparatius pel pròxim Madrid-Barça de dia 25 i ja pensam què hem de fer per sopar la nit de cap any a Can Morro. I si tenim la força per continuar fent festa, per riure, per menjar i beure és gràcies que al llarg de tots aquests anys en Sebastià ens ha encomanat la seva felicitat, la seva alegria i les ganes d’aprofitar cada minut amb les persones que estimam.

Gràcies per tot, amics de can Morro, i gràcies Sebastià per tots aquests anys d’amistat i per tots els somriures que m’has regalat.

Santa Maria del Camí, 16 d'octubre de 2014

Intervenció en homenatge a Sebastià Serra al Consell de Direcció Política del PSM-ENTESA PER MALLORCA

xescramis | 31 Maig, 2014 21:51

Fa dues setmanes que en Sebastià ens va deixar. En Tià era molt més que un company de l’STEI, molt més que un company del PSM, de l’Obra Cultural Balear, del Grup Blanquerna i molt més que un company de moltes altres lluites en les quals coincidirem. Al llarg d’aquests dies he passat de la desolació dels primers moments per la pèrdua d’un amic, a la ràbia, fins arribar a la tristesa profunda d’aquests darrers dies.

Vaig conèixer en Sebastià el juny del 2002, quan vaig anar a l’STEI per demanar una informació laboral. Era una horabaixa i em va atendre ell. Vaig sortir del sindicat amb els dubtes resolts, però també amb un full d’afiliació i amb la proposta de fer feina com a permanent sindical a l’STEI. Han esta 12 anys de convivència diària, a dins l’STEI com a companys i a fora de l’STEI com amics. Normalment l’amistat és un sentiment que necessita d’un cert temps perquè aflori entre dues persones, però en aquest cas fou pràcticament instantani.

En Sebastià era la INTERSINDICAL. Fou el dirigent històric de l’STEI que, des del començament de l’obertura de sindicat a altres sectors, més va creure la necessitat de fer de l’STEI el sindicat de classe i nacional de les Illes Balears.

Segur que molt de vosaltres heu llegit o sentit aquests dies als mitjans de comunicació que en Sebastià Serra era el responsable de sanitat de l’STEI. Idò no, en Tià era el secretari d’Acció Sindical; però que molts periodistes l’identifiquessin com el responsable de Sanitat és l’exemple del que us he dit. Hi ha una anècdota que explica perquè el nom de Sebastià Serra anirà sempre unit amb el d’Intersindical de les Illes Balears. Un dia, ara deu fer un poc més de 10 anys, arribà un dematí en Tià a l’STEI i ens digué que s’havien convocat eleccions sindicals a Sanitat i que l’STEI s’hi havia de presentar. No el tornàrem a veure durant un mes. Quan li telefonàvem i li demanàvem on era, ens responia que era fent cua a la consulta d’un metge o  una infermera que era el conegut d’una coneguda d’un familiar d’un afiliat de l’STEI que li havia dit que tal vegada estaria disposat anar a llistes per l’STEI perquè era favorable al català. I així, va poder fer llista i l’STEI entrà per primera vegada a Sanitat.

Però en Sebastià era un patriota que sobrepassava l’àmbit sindical. Va lluitar, juntament amb la seva companya, na Mercè, primer des de la clandestinitat per l’assoliment de la democràcia i, després per una Mallorca nacionalment lliure i des de la plena sobirania anhelava uns Països Catalans lliures i confederats. I aquest compromís envers el país va fer que un pic jubilat s’impliqués en altres lluites com fou la veïnal en els darrers temps.

El país ha perd un patriota, però sobretot un activista, la qual cosa ens ha d’esperonar a seguir lluitant més que mai seguint el seu exemple. Només puc dir que: Sebastià, mai t’oblidaré i que sempre seràs en el meu pensament i que et tindré com exemple de compromís, de lluita i de tolerància. Perquè en Sebastià era sobretot una persona tolerant, que feia de la tolerància i del respecte cap als altres i les seves idees una forma més de lluita.

GRÀCIES SEBASTIÀ PER LA TEVA AMISTAT, GRÀCIES PEL TEU EXEMPLE.

Algaida, 31 de maig de 2014

Normal 0 21 false false false ES X-NONE X-NONE

Gràcies Sebastià.

xescramis | 25 Maig, 2014 22:02

Avui fa una setmana que en Sebastià ens va deixar. Gràcies per tots aquests anys d'amistat. Sempre seràs el meu referent:

tia.mp3

Fins sempre amic i mestre. 

 

Tot explota (pel cap o per la pota)

xescramis | 04 Desembre, 2013 17:54

Article publicat a Diario de Mallorca (4 de desembre de 2013)

"Fill meu, no et fiquis en política, que, si passa res, són els primers que van a cercar". Això em va dir mon pare quan, de jovenet, vaig començar a militar en organitzacions juvenils. Ell no va viure la persecució política dels anys de la guerra, però va heretar la por de significar-se que la repressió franquista va injectar a la població: em volia protegir d´alguna cosa perillosa que un home nascut en la Mallorca de la Guerra Civil havia sentit a dir de son pare i sa mare.

Jo era un jove de vint anys que es pensava que vivia en una societat democràtica i que a la Mallorca de començament dels anys noranta era impensable la repressió per qüestions polítiques.

Ara, a Mallorca, el Govern de José Ramón Bauzá vol matar la llengua i la cultura pròpies de les Illes, i el número dos de Noves Generacions del PP, Pedro Álvarez, afirma des del seu perfil de Facebook que José Luís Rodríguez Zapatero "el millor que podria fer és suïcidar-se, sí, sí. Llevar-se d´enmig".

Vull pensar que Álvarez és massa jove per saber que hi havia persones que "se suïcidaven" mentre estaven sota custòdia de la brigada políticosocial de la policia política del franquisme, com va passar amb l´estudiant de Dret i militant antifranquista Enrique Ruano el 20 de gener de 1969, mig any abans de néixer jo, dia per dia. Així, per ventura, mon pare no anava tan mal encaminat i ficar-se en política (en el sentit ample del terme) és perillós.

Divendres passat es va aprovar al consell de ministres el projecte de llei de seguretat ciutadana, una passa més per injectar a la ciutadania la por de manifestar-se contra les seves contrareformes. És un intent de criminalitzar els moviments socials per impedir que canalitzin els interessos dels ciutadans. Una mesura arbitrària i totalment desproporcionada que „amb multes de fins a 600.000 euros„ vol coartar la llibertat d´expressió i infondre la por entre la població per dissuadir-la de participar en mobilitzacions i protestes.

El Govern de Mariano Rajoy vol liquidar les protestes dels ciutadans contra les seves polítiques de retallades, contra la corrupció, per impedir els desnonaments, reclamar la independència de qualsevol de les nacions que conformen l´Estat, o qualsevol de les reivindicacions que, en l´actualitat, mobilitzen milers i milers de ciutadans a tot l´estat.

Aquesta gent que ens governa hauria de saber que „com cantava Ovidi Montllor, "tot explota, pel cap o per la pota"„ per moltes lleis de seguretat ciutadana que aprovin, no podran impedir que cada dia siguin més els ciutadans que es manifestin per defensar els drets socials, polítics, nacionals o qualsevol altre dret que aquesta gent amenaci. És per això que l´eslògan més cridat a totes les manifestacions de les illes d´aquests darrers mesos és el de "no tenim por".

Francesc M. Ramis Trujillo

Secretari de moviments socials de l´STEI Intersindical

País Basc /Illes Balears: cercau les diferències

xescramis | 04 Desembre, 2013 17:46

Publicat a tribubamallorca (27 de setembre de 2013)

Una de les notícies d’aquest estiu a Palma ha estat la decisió del tinent de batle de Medi Ambient, Infraestructures i Coordinació Territorial i president d’EMAYA, Andreu Garau, de tancar definitivament el sistema de recollida pneumàtica de fems i l’anunci que l’Ajuntament de Palma emprendrà accions legals contra les empreses integrants de l’UTE instal·ladora d’aquest sistema, inaugurat el 2002, que roman fora de servei des del 16 de maig del 2012, tot i que la seva vida útil s’estimava en 30 anys.

Sense entrar a valorar si aquest és el millor sistema de recollida de residus, el que sí s’ha demostrat és que, deu anys després de la seva instal·lació, els responsables polítics d’aleshores optaren per un sistema desastrós des d’un punt de vista tècnic i ruïnós des d’un punt de vista econòmic.

L’any 2002, la ciutat basca de Gasteiz també inaugurava el sistema de recollida pneumàtica de residus en el seu centre històric. Deu anys després, no només continua en funcionament sinó que el sistema s’ha implantat a altres barris de la ciutat com Ibaiondo, Salburra, Zabalgana i Mariturri.

Però la recollida pneumàtica no és l’únic nyarro que ens han deixat els responsables polítics del PP als ciutadans de Mallorca. Hi ha dos exemples paradigmàtics, com són el metro i el Palau de Congressos de Palma, que també els podem comparar amb l’èxit del metro de Bilbao i del Palau de Congressos Kursaal de Donostia.

El metro de Palma fou inaugurat pel condemnat per corrupció Jaume Matas i la seva consellera d’Habitatge i Transports Mabel Cabrer, el 25 d’abril de 2007, a 33 dies de les eleccions autonòmiques. Sis mesos després hagué de tancar provisionalment perquè –com a conseqüència d’unes pluges de 15 l/m2– s’anegà gran part de la infraestructura. A més, ha demostrat ser una infraestructura totalment deficitària perquè amb prou feines arriba transportar un milió i mig de passatgers anuals, quan l’estàndard europeu considera que la construcció d’un metro només és justificable si ha de tenir més de vint milions de passatgers anuals. En canvi, el metro de Bilbao, dissenyat per un dels arquitectes més innovadors i importants de l’actualitat, Norman Foster, i inaugurat el 1995, és un dels emblemes de la transformació de la ciutat i transporta més de vuitanta-vuit milions de passatgers anuals.

L’any 1999 s’inaugurava a Donostia el Palau de Congressos Kursaal. Malgrat les reticències inicials de gran part de la població com a conseqüència del seu impacte urbanístic a una ciutat caracteritzada per la seva arquitectura clàssica d’estil francès, després d’un període d’adaptació i gràcies a l’impacte positiu de l’edifici sobre l’economia, el turisme i la vida cultural sobre la ciutat s’ha convertit en un emblema de la capital guipuscoana. En canvi, a Palma sobre la concepció del Palau de Congressos i la seva situació actual sobren els comentaris.

Per acabar, podem fer dues comparacions més: mentre les Illes Balears estan al capdavant en casos de corrupció, el País Basc està a la coa. I una altra: mentre el País Basc ha estat governat per partits bascos des del restabliment de l’autonomia, a les Illes Balears el govern que ha pres aquestes decisions estava en mans un partit espanyol. Cal demanar-se si això pot explicar per què les seves infraestructures són un èxit i un element de transformació social i econòmica i en canvi, les nostres són una nyarros.

Que la justícia actuï amb contundència

xescramis | 26 Agost, 2013 15:54

 

 


 

Article publicat a tribubamallorca.cat

Finalment han estat 2335 les hectàrees cremades a l’incendi d’Andratx. Sembla que ha estat la imprudència d’un veí d’Andratx l’origen d’aquesta tragèdia per la qual el president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, demana a la justícia que actuï amb “contundència” davant qui ha obrat “sense cap tipus de prevenció” provocant que es cremi una “part important del nostre patrimoni”. 

Idò, parlem de la destrucció del nostre patrimoni. Quan el farmacèutic, president de les Illes Balears a hores perdudes, parla del nostre patrimoni se sobreentén que ho fa del patrimoni col·lectiu dels mallorquins; és a dir, del patrimoni cultural. Podem definir el patrimoni cultural com l'herència cultural pròpia del passat, amb la qual un poble viu el present i el transmet a generacions futures. Resumint el podem definir com els béns i valors culturals que són l’expressió de la identitat, és a dir, de la nacionalitat d’un poble. I quin són aquests béns i valors? Són el conjunt dels béns materials i immaterials que identifiquen la col·lectivitat. Efectivament, un d’ells és el patrimoni natural. Però, i això ho sap Bauzá, el que més identifica els mallorquins com a poble és el seu patrimoni lingüístic, és a dir, la llengua catalana.

És aquest el motiu de la seva fòbia i el seu odi contra la llengua catalana. Com a bon nacionalista espanyol sap que l’única forma de destruir la Mallorca nascuda l’any 1229 és liquidar els mallorquins. També sap que mallorquí és tot aquell ciutadà que viu a Mallorca, indistintament del seu lloc d’origen, que té o adopta la llengua catalana com a pròpia. Per tant, és conscient que en l’actualitat l’única forma viable de liquidar els mallorquins és exterminant-ne la llengua. I això té un nom: genocidi cultural i lingüístic.

I els delictes de genocidi són jutjats a la Cort Penal Internacional de la Haia, responsable de la persecució de les persones físiques que hagin comés crims de guerra, genocidi o crims contra la humanitat. Jo també desig que la justícia actuï amb contundència contra qui actua contra el nostre patrimoni cultural i lingüístic i, per això, esper  veure qualque dia José Ramón Bauzá, i els seus col·laboradors, asseguts davant la Cort Penal Internacional acusats de genocidi cultural contra els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers i que la justícia internacional actuï amb tota contundència.

Si al llarg d’aquests dos anys de legislatura, el Govern Bauzá hagués tingut la mateixa cura a l’hora de legislar en prevenció d’incendis i gestió del medi ambient que la que ha tingut per legislar contra la llengua catalana de l’Administració, els mitjans de comunicació i de les escoles o per prohibir els símbols que des del 1229 ens identifiquen  com a poble, ben segur que les hectàrees cremades a la Serra de Tramuntana haguessin estat moltes menys.

És la ideologia, estúpid!

xescramis | 31 Juliol, 2013 23:46

 

 

Publicat a tribunamallorca.cat

Al començament de la legislatura, el que aleshores era conseller d’Administracions Públiques, José Simón Gornés, s’enfadà moltíssim amb mi quan –en una reunió amb els membres de la Junta de Personal de funcionaris del Govern– li vaig dir que el projecte de modificació de la Llei de funció pública pel qual el català deixava de ser un requisit per als empleats públics de les Illes Balears formava part d’un pla de genocidi cultural. Me’n record que s’exaltà: “Això que dius és molt fort, perquè genocidi implica matar persones”. Li vaig haver d’explicar el significat del terme i que un genocidi cultural no implica assassinar ningú.

Han passat gairebé dos anys d’aquesta reunió, ja han arraconat el català de l’Administració, José Simón Gornés ha cessat de conseller i, efectivament, la política lingüística del Govern Balear, que forma part d’una estratègia de genocidi cultural i lingüístic, no ha suposat cap mort.

Però el que sí que ha provocat la mort d’una persona ha estat la política sanitària del Govern Bauzá. Alpha Pam, de 28 anys, va morir el 21 d’abril a ca seva de Can Picafort, a conseqüència d’una tuberculosi que no li varen diagnosticar perquè no tenia targeta sanitària.

La mort d’Alpha Pam no és només la conseqüència d’una política de retallades en sanitat. És cert que a les Illes Balears patim un espoli fiscal que es tradueix que aquest 2013 tinguem un dels pressuposts més baixos de l’Estat, sobretot pel que fa a la despesa en serveis essencials. Això provoca que tinguem el tercer pitjor pressupost en matèria sanitària i d’afers socials i el segon pitjor en política educativa.

Però la causa que a les Illes Balears pugui morir una persona tota sola a ca seva, de tuberculosi, l’hem de cercar en la ideologia dels qui ens governen. Governants que pensen que la sanitat és una mercaderia i no pas un dret. Cal recordar les paraules de José Ramón Bauzá quan prometia una revolució sanitària a les Illes Balears i deia: “Creim en la sanitat en majúscules i no diferenciam entre sanitat pública i privada”. Alpha Pam va morir perquè no tenia recursos per anar a la sanitat privada i perquè li negaren el dret de ser tractat igual que qualsevol altre ciutadà a la sanitat pública.

Per què vull posar en relació la mort d’Alpha Pam i la persecució de la llengua dels mallorquins? Perquè totes dues coses tenen un mateix origen. Ens governa una gent que subordina qualsevol decisió política a la seva ideologia. Si han pres als immigrats el dret a la sanitat no és per motius econòmics. No és l’economia, és la ideologia. La mateixa ideologia que els fa pensar que la gent que parla en català hem de tenir menys drets que els altres.

Quan vaig concloure aquest article encara no havia començat l’incendi a la Serra de Tramuntana i a l’hora d’enviar-lo a la redacció de Tribuna Mallorca encara continuava en actiu i descontrolat. De moment són més de 1.800 hectàrees abrasades pel pitjor incendi dels darrers 14 anys, han hagut de desallotjar Estellencs (Establiments, segons el president de les Illes Balears) i sent el renou dels motors dels hidroavions que passen per damunt ca meva per amarar a la badia de Palma i carregar aigua.

Sembla que ha estat una presumpta negligència, a l’hora de cremar rostolls, el motiu de l’incendi. Però també ha estat la ideologia dels qui ens governen la causa que a hores d’ara el foc continuï descontrolat. Des del novembre de l’any passat, els sindicats denuncien retallades i acomiadaments de personal a l’Institut Balear de la Natura (IBANAT) i a Espais de Natura Balear. Retallades que afecten no només  l’extinció d’incendis, sinó també la prevenció. 

Fa uns mesos, el conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, Gabriel Company, afirmà que “hi havia gent acostumada a viure del medi ambient i això s’ha acabat”. Idò, ara sembla que si no hagués acomiadat aquesta gent que “vivia del medi ambient”, possiblement el foc es podria haver controlat a temps sense la necessitat d’importar-la des de la Península, un pic que el foc ja estava descontrolat.

“Una guarda d’ovelles fan més feina que una brigada forestal”, aquestes també són paraules del conseller Gabriel Company. Una granera com a conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori hagués estat més eficient que l’expresident d’Asaja Balears, com a mínim no hagués empitjorat la situació.

Esper que en publicar-se aquest article l’incendi s’hagi extingit i que s’assumeixin les responsabilitats polítiques del pitjor incendi dels darrers 14 anys, però això segon és somiar truites.

1 2 3 ... 22 23 24  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS