Administrar

És la ideologia, estúpid!

xescramis | 31 Juliol, 2013 23:46

 

 

Publicat a tribunamallorca.cat

Al començament de la legislatura, el que aleshores era conseller d’Administracions Públiques, José Simón Gornés, s’enfadà moltíssim amb mi quan –en una reunió amb els membres de la Junta de Personal de funcionaris del Govern– li vaig dir que el projecte de modificació de la Llei de funció pública pel qual el català deixava de ser un requisit per als empleats públics de les Illes Balears formava part d’un pla de genocidi cultural. Me’n record que s’exaltà: “Això que dius és molt fort, perquè genocidi implica matar persones”. Li vaig haver d’explicar el significat del terme i que un genocidi cultural no implica assassinar ningú.

Han passat gairebé dos anys d’aquesta reunió, ja han arraconat el català de l’Administració, José Simón Gornés ha cessat de conseller i, efectivament, la política lingüística del Govern Balear, que forma part d’una estratègia de genocidi cultural i lingüístic, no ha suposat cap mort.

Però el que sí que ha provocat la mort d’una persona ha estat la política sanitària del Govern Bauzá. Alpha Pam, de 28 anys, va morir el 21 d’abril a ca seva de Can Picafort, a conseqüència d’una tuberculosi que no li varen diagnosticar perquè no tenia targeta sanitària.

La mort d’Alpha Pam no és només la conseqüència d’una política de retallades en sanitat. És cert que a les Illes Balears patim un espoli fiscal que es tradueix que aquest 2013 tinguem un dels pressuposts més baixos de l’Estat, sobretot pel que fa a la despesa en serveis essencials. Això provoca que tinguem el tercer pitjor pressupost en matèria sanitària i d’afers socials i el segon pitjor en política educativa.

Però la causa que a les Illes Balears pugui morir una persona tota sola a ca seva, de tuberculosi, l’hem de cercar en la ideologia dels qui ens governen. Governants que pensen que la sanitat és una mercaderia i no pas un dret. Cal recordar les paraules de José Ramón Bauzá quan prometia una revolució sanitària a les Illes Balears i deia: “Creim en la sanitat en majúscules i no diferenciam entre sanitat pública i privada”. Alpha Pam va morir perquè no tenia recursos per anar a la sanitat privada i perquè li negaren el dret de ser tractat igual que qualsevol altre ciutadà a la sanitat pública.

Per què vull posar en relació la mort d’Alpha Pam i la persecució de la llengua dels mallorquins? Perquè totes dues coses tenen un mateix origen. Ens governa una gent que subordina qualsevol decisió política a la seva ideologia. Si han pres als immigrats el dret a la sanitat no és per motius econòmics. No és l’economia, és la ideologia. La mateixa ideologia que els fa pensar que la gent que parla en català hem de tenir menys drets que els altres.

Quan vaig concloure aquest article encara no havia començat l’incendi a la Serra de Tramuntana i a l’hora d’enviar-lo a la redacció de Tribuna Mallorca encara continuava en actiu i descontrolat. De moment són més de 1.800 hectàrees abrasades pel pitjor incendi dels darrers 14 anys, han hagut de desallotjar Estellencs (Establiments, segons el president de les Illes Balears) i sent el renou dels motors dels hidroavions que passen per damunt ca meva per amarar a la badia de Palma i carregar aigua.

Sembla que ha estat una presumpta negligència, a l’hora de cremar rostolls, el motiu de l’incendi. Però també ha estat la ideologia dels qui ens governen la causa que a hores d’ara el foc continuï descontrolat. Des del novembre de l’any passat, els sindicats denuncien retallades i acomiadaments de personal a l’Institut Balear de la Natura (IBANAT) i a Espais de Natura Balear. Retallades que afecten no només  l’extinció d’incendis, sinó també la prevenció. 

Fa uns mesos, el conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, Gabriel Company, afirmà que “hi havia gent acostumada a viure del medi ambient i això s’ha acabat”. Idò, ara sembla que si no hagués acomiadat aquesta gent que “vivia del medi ambient”, possiblement el foc es podria haver controlat a temps sense la necessitat d’importar-la des de la Península, un pic que el foc ja estava descontrolat.

“Una guarda d’ovelles fan més feina que una brigada forestal”, aquestes també són paraules del conseller Gabriel Company. Una granera com a conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori hagués estat més eficient que l’expresident d’Asaja Balears, com a mínim no hagués empitjorat la situació.

Esper que en publicar-se aquest article l’incendi s’hagi extingit i que s’assumeixin les responsabilitats polítiques del pitjor incendi dels darrers 14 anys, però això segon és somiar truites.

El vol CAT2014: Punt de no retorn

xescramis | 16 Juliol, 2013 19:07

 

Publicat a tribunamallorca.cat

El punt de no retorn és aquell punt en el camí a partir del qual tornar enrere deixa de ser una opció enfrontada a la de continuar endavant. És un concepte utilitzat fonamentalment en aviació i descriu aquell punt en un vol en què, per mor del combustible que queda al dipòsit, un avió ja no és capaç de tornar al seu aeroport d’origen. Després de passar el punt de no retorn, l’avió no té cap altra més opció que continuar volant i cercar un altre aeroport de destí. Per això, si hi ha intenció de fer tornar l’avió a l’aeroport de partida, el punt de no retorn determina la distància màxima a què ens en podem allunyar.

La lògica de l’argument del punt de no retorn és aplicable a altres conceptes, com és el cas del procés sobiranista que viu el Principat, que, si ja no ha arribat a aquest punt, està ben a prop d’arribar-hi.

Fa uns dies el Consell Territorial del PSOE reunit a Granada aprovà per unanimitat la seva proposta de reforma federal de la Constitució espanyola que han anomenat “Declaració de Granada”. Tant el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, com el primer secretari del PSC, Pere Navaro, presentaren el pacte com un acord que ambdós partits polítics “ofereixen al conjunt dels ciutadans d’Espanya” i que vol donar resposta a les tensions nacionalistes de CiU i ERC a  Catalunya i frenar les ànsies de recentralització del PP.

 

No han entès res. En primer lloc les tensions nacionalistes no vénen precisament del Principat de Catalunya; els que han estirat la corda han estat, efectivament, els nacionalistes; però el nacionalistes espanyols. El problema no és Catalunya (Principat), el problema és Espanya. Una Espanya, que en paraules de Vicent Partal, “no sap veure’s a si mateixa sinó com a única, recelosa, autoritària i menyspreadora d’allò que ignora”.

 

És simptomàtic com els dos líders polítics apostaren per una “profunda revisió” i una “actualització urgent” del model autonòmic que ha estat “un èxit” en aquests 35 anys. Hom es demana per què si l’Estat autonòmic ha estat un èxit, trenta-cinc anys després, s’ha de modificar amb urgència.

El problema és que ni ells mateixos es creuen la seva proposta federal. Cal recordar al secretari general dels socialistes espanyols que d’aquest trenta-cinc anys de democràcia a l’Estat espanyol, més de vint-i-un governaren ells. Tingueren temps a bastament per crear una altre model d’Estat.

 

Però el més greu de tot és que al llarg de tots aquells anys de democràcia l’esquerra espanyola, sobretot el PSOE, no hagi fet pedagogia sobre la realitat plurinacional de l’Estat espanyol. Tal vegada sigui perquè el PSOE, de federal, només en tingui el nom de la direcció: Direcció Federal. Hom no pot predicar allò que no creu.

 

Però el que realment no han entès és que la pilota ja no està a la teulada dels partits polítics ni dels governats –sense voler llevar la importància ni dels partits, ni de les institucions. Ja no hi ha pactes possibles d’oferir ni a CiU, ni al Govern de la Generalitat. Ja no és possible cercar la solució des d’alt. Perquè el que és del tot impossible és cercar una solució sense reconèixer el dret a decidir. La societat catalana ja no acceptarà cap “solució” que: primera, no surti des del Principat i segona, no sigui referendada per ella mateixa.

 

És la societat civil catalana la que ha agafat el timó del procés sobiranista. Sense tenir en compte aquet fet no és possible explicar per què un milió i mig de persones sortiren al carrer el passat 11 de setembre, per què fa uns dies s’omplí el Camp Nou pel Concert per la llibertat o per què el proper 11 de setembre una cadena humana recorrerà de nord a sud el Principat.

 

Ha estat necessari veure que el risc de ruptura de Catalunya respecte a Espanya és factible perquè els socialistes espanyols, molts dels quals a contracor, proposin a correcuita el seu pacte de reforma federal. Però la qüestió és si la societat del Principat no es troba ja en el punt de no retorn.

 

Al començament de l’article deia que el punt de no retorn és un concepte que s’aplica a nombrosos àmbits. En sexologia el punt de no retorn és el punt en el qual l’excitació, l’orgasme és inevitable. Fent un símil podríem dir que l’excitació democràtica en la qual viu la societat catalana és tal que l’orgasme democràtic és inevitable. I quin millor orgasme que la llibertat. 

De l'autoodi a l'odi

xescramis | 08 Juliol, 2013 16:26

 


 

Publicat a tribunamallorca.cat

Podem qualificar aquests dos anys de Govern Bauzá de bienni negre, sobretot pel que fa a la política lingüística. Després de més de trenta anys de democràcia i autogovern han bastat vint-i-quatre mesos per desfer, en gran mesura, el camí recorregut en el procés de normalització lingüística i cultural. I tot sembla que vol aprofitar els vint-i-quatre mesos restants per desfer-lo del tot.

 

Quan el 1986 s’aprovava en el Parlament de les Illes Balears la Llei de normalització lingüística, s’obria la porta redreçar els efectes devastadors que tres-cents anys d’ocupació havien tingut en la situació social i institucional del català. Hom coincideix que aquesta era una bona Llei i sorprèn com es va poder elaborar amb el Govern de l’aleshores president Gabriel Cañellas. Amb l’aprovació per consens d’una bona Llei de normalització lingüística es pretenia desactivar el moviment en defensa de la llengua i cultura catalana. Cañellas sabia que una Llei, per molt bona que sigui, si no es desenvolupa és simplement un text articulat publicat al BOIB (aleshores BOCAIB).

 

De totes formes s’ha de reconèixer que al llarg d’aquests anys d’autogovern s’han desplegat diferents mesures de política lingüística, això sí més o manco ambicioses segons el color del Govern, que varen permetre que la llengua catalana recuperés presència i prestigi social, sobretot al món educatiu i a l’Administració.

 

Si els presidents Cañellas i Matas no es creien el tema de la necessitat de normalitzar la seva llengua, el català, no era perquè no se l’estimassin, sinó perquè tenien interioritzat el que es coneix com autoodi. Tres-cents anys d’alineació nacional ham donat els seus fruits i han aconseguit que bona part de mallorquins, menorquins, eivissencs i formentencs interioritzin una actitud de negació de la pròpia identitat nacional i cultural.

 

De totes formes, en la segona legislatura de Jaume Matas s’observà un canvi en la política lingüística del PP. De no fer res en contra ni a favor de la normalització de la llengua i cultura catalana de l’època en Canyelles (neutralitat que sempre anava en contra del procés de normalització), veiem els primers intents d’aplicar polítiques contràries a l’esperit de la Llei de normalització lingüística. No de bades, fou en aquesta legislatura quan s’aprovarà el conegut Decret Rodríguez que reduïa els nivells de coneixement de llengua catalana exigibles per accedir a la Funció Pública de les Illes Balears i quan començà l’intent d’introduir el trilingüisme amb la intenció de reduir la presència del català al sistema educatiu. En aquesta segona etapa del Govern Matas, observam un increment del grau d’autoodi dels governants del PP.

 

Però la situació s’agreuja amb l’arribada al poder en José Ramón Bauzá, L’obsessió malaltissa d’aquest personatge no és fruit de l’autoodi. José Ramón Bauzá és un madrileny (perquè va néixer en aquella ciutat de la Meseta)  que directament odia la cultura i la llengua, amb totes les seves modalitats, dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formentencs. És aquest odi el que el du a legislar per minoritzat el català i substituir-lo pel castellà en tots els àmbits, fins i tot aquells que semblaven intocables.

 

Però amb el que no comptava José Ramón Bauzá és que no tots els hem nascut a les Illes Balears i Pitiüses tenim interioritzat l’autoodi; i que no tots els que han escollit aquestes Illes per viure-hi odien la seva llengua i la seva cultura. El seu odi ens reafirma en el nostre amor per la llengua catalana i la seva cultura.

 

Bauzà no confon decrets i lleis

xescramis | 02 Novembre, 2010 15:04

 

Article no publicat al Diari de Balears. 

 

Mai m'hauria pensat que 35 anys després de la mort de Franco, i amb un Estat de dret suposadament democràtic, el procés de normalització lingüística es trobaria més atacat que mai.

Aquests dies la qüestió de la llengua catalana a les Illes Balears i la seva normalització ha passat a ser un tema de primera actualitat als mitjans de comunicació. L'anunci del candidat a president del Govern de les Illes Balears del PP, José Ramón Bauzá, que derogarà, si guanya les eleccions, la Llei de normalització lingüística i establirà el català com a mèrit i no com a requisit per accedir a la funció pública, ha fet esclatar la polèmica.

De res serveixen les rectificacions i els aclariments posteriors Tanmateix ha deixat clar que vol modificar tot el marc legal que faci falta per minoritzar encara més la presència del català a la vida pública. A la fi, els nous dirigents del PP, Bauzá i el seu ideòleg Delgado, s'han llevat la careta i han expressat clarament quines intencions tenen: consolidar i accentuar l'anormalitat que representa que la llengua catalana, la pròpia d'aquest país, estigui cada cop més arraconada.

Quan Bauzà anuncià que pretén derogar la Llei de normalització lingüística, sabia què deia, i no va confondre la Llei amb el Decret de mínims com ens va voler fer creure en la rectificació posterior. Els dirigents actuals del PP saben que l'única forma de desmuntar tota la legislació que vetlla per l'assoliment de la normalització lingüística és derogar la Llei que l'empara, és a dir, la Llei de normalització lingüística aprovada per unanimitat del Parlament de les Illes Balears l'any 1986.

Ho sabem perquè ja s'han topat amb aquest “problema”. L'exemple el tenim a la passada legislatura, quan José Maria Rodríguez des del seu despatx a la Conselleria d'Interior (no sé si un dilluns o qualsevol altre dia de la setmana), mitjançant un decret, conegut com a Decret Rodríguez, va rebaixar els nivells de coneixement de català pel que fa a l'ingrés en els procediments selectius d'accés a la funció pública. Aquest decret va ser declarat nul pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, arran del contenciós interposat per l'STEI-i Intersindical. Segons la sentència “s'ha d'acreditar el coneixement de la llengua pròpia de la comunitat autònoma, respectant-se plenament el principi de proporcionalitat o nivell d'exigència d'un determinat coneixement, que haurà d'estar relacionat, en qualsevol cas, amb les places o funcions de què es tracti”. A més, afegeix més endavant, que alguns preceptes del Decret Rodríguez evidenciaven una clara regressió en l'exigència dels coneixements de la llengua catalana, pròpia de la comunitat, que va clarament en contra de l'esperit del legislador.

El PP sap que per exterminar definitivament el català de l'esfera pública ha de fer una feina prèvia: derogar tota la normativa que en defensa la normalització. S'oposaren que el nou Estatut d'autonomia establís el deure genèric de conèixer el català i, ara s'han temut que la normativa autonòmica en matèria de normalització lingüística, aprovada en temps de Cañellas per consens, estableix el deure de l'Administració de garantir el dret dels ciutadans a usar la llengua catalana i, per tant, és obligatori que la coneguin els treballadors públics, amb la qual cosa és un requisit per accedir a la funció pública. En poques paraules, el deure dels empleats públics a conèixer la llengua dels ciutadans no deriva de l'Estatut, sinó que és exigit per la Llei vigent de normalització lingüística i, fins que aquesta no es derogui, no es pot modificar cap altra normativa si això representa un retrocés en el procés de normalització lingüística.

El més greu de tot és que aquesta deriva cap a posicionaments d’extrema dreta en qüestions de llengua dels nous dirigents del PP posa en perill la cohesió social de les Illes Balears. Segons l’esquema mental de Bauzà i Delgado a les Illes només hi ha dues llengües: el català, la pròpia del país, i l’espanyol oficial a la nostra terra des del Decret de Nova Planta (llengua imposada “por justo derecho de conquista”). Però a les Illes Balears hi ha més de cent seixanta comunitats lingüístiques, fruit de l’arribada de persones de diferents parts del món que ja formen part de la nostra societat. Aquests immigrants tenen dues formes d’integrar-se: aprenen les dues llengües oficials o només el castellà. El PP ha optat per aquesta segona via, privant d’aquesta manera els nouvinguts i els seus fills que puguin participar de la nostra societat i pugin, alhora, enriquir-la amb els elements que hi aporten.

Però el més trist de tot és que mirant cap al centreesquerra, el panorama de la normalització lingüística del català és també desencoratjador. El Govern espanyol del PSOE acaba de menysprear la iniciativa legislativa popular presentada per més 600.000 persones que pretenia consolidar l’àmbit comunicatiu de la llengua catalana. I el PSIB d'Antich practica la mateixa política que el canyellisme dels anys 80: no qüestionar la Llei de normalització lingüística, però no aplicar-la. Però això donaria per un altre article.

Francesc M. Ramis, secretari de Moviments Socials de l'STEI-i Intersindical

L’STEI-i denuncia l’intent de l’Executiu espanyol d’aturar la ILP Televisió Sense Fronteres

xescramis | 19 Octubre, 2010 19:25

 

L’STEI-i vol fer constar el seu malestar davant l’escrit de la Secretaria d’Estat d’Assumptes Constitucionals i Parlamentaris del Ministeri de la Presidència, adreçat a la Mesa del Congrés, en el qual no presta conformitat a la tramitació de la Iniciativa Legislativa popular (ILP) Televisió Sense Fronteres que havia de garantir la lliure recepció dels canals de televisió en llengua catalana, basca i gallega arreu del domini lingüístic de cada llengua.

Trobam molt greu l’intent de l’executiu espanyol que, per primera vegada en la història, vol impedir que una ILP amb les signatures requerides arribi al Congres per ser debatuda.

A més, trobam lamentable que el Govern socialista s’excusi en qüestions econòmiques per a refusar la ILP i, intentar que ni tan sols pugui ser debatuda al Congrés. És, al manco, sorprenent que des de posicions suposadament progressistes s’intenti callar la veu de més de 600.000 ciutadans que han donat suport amb la seva signatura a la ILP, de les quals gairebé 30.000 són de ciutadans de les Illes Balears.

Tot i això, l’STEI-i es mostra satisfet que la Mesa del Congrés espanyol no hagi acceptat la proposta del Ministeri de la Presidència i l’hagi retornat la petició amb l'intenció d’ampliar l’argumentació sobre el suposat cost econòmic.

Comunicat de la Universitat de les Illes Balears

xescramis | 11 Octubre, 2010 20:05

La Universitat de les Illes Balears, com a institució oficial consultiva per a tot el que es refereix a la llengua catalana, d'acord amb l'article 35 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, en relació amb el debat suscitat en les darreres hores sobre l'eliminació de la Llei de normalització lingüística, vol fer constar el següent:   Que el català és la llengua pròpia de les Illes Balears i, per això, la Universitat rebutja qualsevol qüestionament sobre la seva unitat.   En aquest sentit, vol recordar que el mateix article 35 de l'Estatut posa de manifest que "normalitzar la llengua catalana serà un objectiu dels poders públics de la comunitat autònoma”.   Finalment, la UIB es reafirma en el compromís de seguir treballant per tal d'aconseguir la normalització de la nostra llengua, tal com ha fet des de la seva creació.

Amb el suport de l'Ajuntament de Palma i l'incompliment del Reglament de Normalització Lingüística

xescramis | 03 Octubre, 2010 20:59

 

 

 

Ha arribat a les meves mans el número 75 de “Sa Veu de Son Dameto”, la revista informativa de l'Associació de veïns de Son Dameto-Son Pisà. La primera cosa que m'ha cridat l'atenció és que a la portada l'única cosa escrita en català és el nom de la revista i el petit anunci que informa que té el suport de l'Ajuntament de Palma.

Després llegint la revista he comprovat que és íntegrament en castellà. Les úniques planes redactades en català són dos anuncis institucionals. Un de l'Ajuntament de Palma, cosa que m'ha sorprès perquè l'Ajuntament de Palma, a excepció de les àrees controlades pel PSM, es caracteritza per un bilingüisme sistemàtic, quan no monolingüe en castellà directament. L'altre anunci és de la Conselleria d'Afers Socials, Promoció i i Immigració, del qual ja em parlaré més endavant.

És impresentable que l'Ajuntament de Palma doni suport a una revista, en aquest cas veïnal, sense demanar cap requisit lingüístic. Però no és d'estranyar aquesta nul·la sensibilitat per la llengua dels responsables polítics del PSOE a l'Ajuntament, els quals en les seves intervencions públiques s'expressen, gairebé sempre, en castellà.

Una vegada més l'Ajuntament Palma incompleix el Reglament de Normalització Lingüística, ja que l'article 23 diu que “per a la concessió de subvencions i ajudes econòmiques a les activitats promogudes per associacions i entitats privades, l'Ajuntament de Palma valorarà, entre d'altres aspectes, que aquestes activitats propiciïn, directament o indirecta, l'ús del català.

Una altra cosa que m'ha cridat l'atenció la col·laboració de la Conselleria d'Afers socials, Promoció i Imigració i del Ministerio de Trabajo e Immigración. Aquesta consisteix en un anunci d'una plana redactada en català contra el racisme i, un suplement especial titulat “Nuestros nuevos vecinos” de quatre planes redactades en castellà. Trob que és interessat analitzar l'us que aquestes dues administracions fan de la llengua. Si als nous veïns, els immigrants, s'adrecen en castellà, als catalanoparlants ens diuen que som una colla de racistes; i per això ens demanen, segons diu l'anunci, un “compromís contra el racisme”.

El suplement especial tampoc té desperdici. Es parla d'un projecte d'acollida i integració d'immigrants; resumint l'article diu: “... Tras el campeonato de fútbol que organizamos este verano, entre nuestros alumnos de la escuela de castellano para inmigrantes, nos reunimos profesores, voluntarios, colaboradores y alumnos para compartir unas viandas y unos refrescos reparadores después del esfuerzo realizado...” . No sé si els alumnes de l'escola de català no saben jugar a futbol o, simplement, no hi ha escola de català. Supòs que serà això segon. Després es parla d'una interessat trobada intercultural en Son Dameto on “agrupaciones de Bolivia, Ecuador, Argentina, Chile, Uruguay, Senegal, Mali y Bulgaria se dieron cita con los vecinos de Son Dameto a favor de la convivencia e interculturalidad”. L'única referència que es fa a l'article de la cultura mallorquina és que “ hubo una muestra gastrónomica a cargo de los grupos de Ecuador y Chile que con la gastronomia mallorquina fueron ofrecidas a todos los asistentes”. Pens que trobades interculturals com aquestes són molt interessats, però el que és vergonyós que la cultura catalana sigui sempre la gran absent i, fins i tot, menyspreada.

És una llàstima que la bona feina feta per l'Associació de Veïns de Son Dameto-Son Pisà es vegi enterbolida pel menyspreu constant a la llengua i cultura catalana. És molt lloable interessar-se per les cultures de les persones que han vingut de fora a conviure amb nosaltres, però és una llàstima que no vagi acompanyat amb la defensa de la cultura pròpia i l'oferiment d'aquesta, amb la llengua com al seu màxim exponent, als immigrants perquè ens ajudin a estimar-la i protegir-la.


«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 ... 22 23 24  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS