Administrar

País Basc /Illes Balears: cercau les diferències

xescramis | 04 Desembre, 2013 17:46

Publicat a tribubamallorca (27 de setembre de 2013)

Una de les notícies d’aquest estiu a Palma ha estat la decisió del tinent de batle de Medi Ambient, Infraestructures i Coordinació Territorial i president d’EMAYA, Andreu Garau, de tancar definitivament el sistema de recollida pneumàtica de fems i l’anunci que l’Ajuntament de Palma emprendrà accions legals contra les empreses integrants de l’UTE instal·ladora d’aquest sistema, inaugurat el 2002, que roman fora de servei des del 16 de maig del 2012, tot i que la seva vida útil s’estimava en 30 anys.

Sense entrar a valorar si aquest és el millor sistema de recollida de residus, el que sí s’ha demostrat és que, deu anys després de la seva instal·lació, els responsables polítics d’aleshores optaren per un sistema desastrós des d’un punt de vista tècnic i ruïnós des d’un punt de vista econòmic.

L’any 2002, la ciutat basca de Gasteiz també inaugurava el sistema de recollida pneumàtica de residus en el seu centre històric. Deu anys després, no només continua en funcionament sinó que el sistema s’ha implantat a altres barris de la ciutat com Ibaiondo, Salburra, Zabalgana i Mariturri.

Però la recollida pneumàtica no és l’únic nyarro que ens han deixat els responsables polítics del PP als ciutadans de Mallorca. Hi ha dos exemples paradigmàtics, com són el metro i el Palau de Congressos de Palma, que també els podem comparar amb l’èxit del metro de Bilbao i del Palau de Congressos Kursaal de Donostia.

El metro de Palma fou inaugurat pel condemnat per corrupció Jaume Matas i la seva consellera d’Habitatge i Transports Mabel Cabrer, el 25 d’abril de 2007, a 33 dies de les eleccions autonòmiques. Sis mesos després hagué de tancar provisionalment perquè –com a conseqüència d’unes pluges de 15 l/m2– s’anegà gran part de la infraestructura. A més, ha demostrat ser una infraestructura totalment deficitària perquè amb prou feines arriba transportar un milió i mig de passatgers anuals, quan l’estàndard europeu considera que la construcció d’un metro només és justificable si ha de tenir més de vint milions de passatgers anuals. En canvi, el metro de Bilbao, dissenyat per un dels arquitectes més innovadors i importants de l’actualitat, Norman Foster, i inaugurat el 1995, és un dels emblemes de la transformació de la ciutat i transporta més de vuitanta-vuit milions de passatgers anuals.

L’any 1999 s’inaugurava a Donostia el Palau de Congressos Kursaal. Malgrat les reticències inicials de gran part de la població com a conseqüència del seu impacte urbanístic a una ciutat caracteritzada per la seva arquitectura clàssica d’estil francès, després d’un període d’adaptació i gràcies a l’impacte positiu de l’edifici sobre l’economia, el turisme i la vida cultural sobre la ciutat s’ha convertit en un emblema de la capital guipuscoana. En canvi, a Palma sobre la concepció del Palau de Congressos i la seva situació actual sobren els comentaris.

Per acabar, podem fer dues comparacions més: mentre les Illes Balears estan al capdavant en casos de corrupció, el País Basc està a la coa. I una altra: mentre el País Basc ha estat governat per partits bascos des del restabliment de l’autonomia, a les Illes Balears el govern que ha pres aquestes decisions estava en mans un partit espanyol. Cal demanar-se si això pot explicar per què les seves infraestructures són un èxit i un element de transformació social i econòmica i en canvi, les nostres són una nyarros.

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS