Administrar

Intervenció en homenatge a Sebastià Serra al Consell de Direcció Política del PSM-ENTESA PER MALLORCA

xescramis | 31 Maig, 2014 21:51

Fa dues setmanes que en Sebastià ens va deixar. En Tià era molt més que un company de l’STEI, molt més que un company del PSM, de l’Obra Cultural Balear, del Grup Blanquerna i molt més que un company de moltes altres lluites en les quals coincidirem. Al llarg d’aquests dies he passat de la desolació dels primers moments per la pèrdua d’un amic, a la ràbia, fins arribar a la tristesa profunda d’aquests darrers dies.

Vaig conèixer en Sebastià el juny del 2002, quan vaig anar a l’STEI per demanar una informació laboral. Era una horabaixa i em va atendre ell. Vaig sortir del sindicat amb els dubtes resolts, però també amb un full d’afiliació i amb la proposta de fer feina com a permanent sindical a l’STEI. Han esta 12 anys de convivència diària, a dins l’STEI com a companys i a fora de l’STEI com amics. Normalment l’amistat és un sentiment que necessita d’un cert temps perquè aflori entre dues persones, però en aquest cas fou pràcticament instantani.

En Sebastià era la INTERSINDICAL. Fou el dirigent històric de l’STEI que, des del començament de l’obertura de sindicat a altres sectors, més va creure la necessitat de fer de l’STEI el sindicat de classe i nacional de les Illes Balears.

Segur que molt de vosaltres heu llegit o sentit aquests dies als mitjans de comunicació que en Sebastià Serra era el responsable de sanitat de l’STEI. Idò no, en Tià era el secretari d’Acció Sindical; però que molts periodistes l’identifiquessin com el responsable de Sanitat és l’exemple del que us he dit. Hi ha una anècdota que explica perquè el nom de Sebastià Serra anirà sempre unit amb el d’Intersindical de les Illes Balears. Un dia, ara deu fer un poc més de 10 anys, arribà un dematí en Tià a l’STEI i ens digué que s’havien convocat eleccions sindicals a Sanitat i que l’STEI s’hi havia de presentar. No el tornàrem a veure durant un mes. Quan li telefonàvem i li demanàvem on era, ens responia que era fent cua a la consulta d’un metge o  una infermera que era el conegut d’una coneguda d’un familiar d’un afiliat de l’STEI que li havia dit que tal vegada estaria disposat anar a llistes per l’STEI perquè era favorable al català. I així, va poder fer llista i l’STEI entrà per primera vegada a Sanitat.

Però en Sebastià era un patriota que sobrepassava l’àmbit sindical. Va lluitar, juntament amb la seva companya, na Mercè, primer des de la clandestinitat per l’assoliment de la democràcia i, després per una Mallorca nacionalment lliure i des de la plena sobirania anhelava uns Països Catalans lliures i confederats. I aquest compromís envers el país va fer que un pic jubilat s’impliqués en altres lluites com fou la veïnal en els darrers temps.

El país ha perd un patriota, però sobretot un activista, la qual cosa ens ha d’esperonar a seguir lluitant més que mai seguint el seu exemple. Només puc dir que: Sebastià, mai t’oblidaré i que sempre seràs en el meu pensament i que et tindré com exemple de compromís, de lluita i de tolerància. Perquè en Sebastià era sobretot una persona tolerant, que feia de la tolerància i del respecte cap als altres i les seves idees una forma més de lluita.

GRÀCIES SEBASTIÀ PER LA TEVA AMISTAT, GRÀCIES PEL TEU EXEMPLE.

Algaida, 31 de maig de 2014

Normal 0 21 false false false ES X-NONE X-NONE

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS