Administrar

Bauzà no confon decrets i lleis

xescramis | 02 Novembre, 2010 15:04

 

Article no publicat al Diari de Balears. 

 

Mai m'hauria pensat que 35 anys després de la mort de Franco, i amb un Estat de dret suposadament democràtic, el procés de normalització lingüística es trobaria més atacat que mai.

Aquests dies la qüestió de la llengua catalana a les Illes Balears i la seva normalització ha passat a ser un tema de primera actualitat als mitjans de comunicació. L'anunci del candidat a president del Govern de les Illes Balears del PP, José Ramón Bauzá, que derogarà, si guanya les eleccions, la Llei de normalització lingüística i establirà el català com a mèrit i no com a requisit per accedir a la funció pública, ha fet esclatar la polèmica.

De res serveixen les rectificacions i els aclariments posteriors Tanmateix ha deixat clar que vol modificar tot el marc legal que faci falta per minoritzar encara més la presència del català a la vida pública. A la fi, els nous dirigents del PP, Bauzá i el seu ideòleg Delgado, s'han llevat la careta i han expressat clarament quines intencions tenen: consolidar i accentuar l'anormalitat que representa que la llengua catalana, la pròpia d'aquest país, estigui cada cop més arraconada.

Quan Bauzà anuncià que pretén derogar la Llei de normalització lingüística, sabia què deia, i no va confondre la Llei amb el Decret de mínims com ens va voler fer creure en la rectificació posterior. Els dirigents actuals del PP saben que l'única forma de desmuntar tota la legislació que vetlla per l'assoliment de la normalització lingüística és derogar la Llei que l'empara, és a dir, la Llei de normalització lingüística aprovada per unanimitat del Parlament de les Illes Balears l'any 1986.

Ho sabem perquè ja s'han topat amb aquest “problema”. L'exemple el tenim a la passada legislatura, quan José Maria Rodríguez des del seu despatx a la Conselleria d'Interior (no sé si un dilluns o qualsevol altre dia de la setmana), mitjançant un decret, conegut com a Decret Rodríguez, va rebaixar els nivells de coneixement de català pel que fa a l'ingrés en els procediments selectius d'accés a la funció pública. Aquest decret va ser declarat nul pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, arran del contenciós interposat per l'STEI-i Intersindical. Segons la sentència “s'ha d'acreditar el coneixement de la llengua pròpia de la comunitat autònoma, respectant-se plenament el principi de proporcionalitat o nivell d'exigència d'un determinat coneixement, que haurà d'estar relacionat, en qualsevol cas, amb les places o funcions de què es tracti”. A més, afegeix més endavant, que alguns preceptes del Decret Rodríguez evidenciaven una clara regressió en l'exigència dels coneixements de la llengua catalana, pròpia de la comunitat, que va clarament en contra de l'esperit del legislador.

El PP sap que per exterminar definitivament el català de l'esfera pública ha de fer una feina prèvia: derogar tota la normativa que en defensa la normalització. S'oposaren que el nou Estatut d'autonomia establís el deure genèric de conèixer el català i, ara s'han temut que la normativa autonòmica en matèria de normalització lingüística, aprovada en temps de Cañellas per consens, estableix el deure de l'Administració de garantir el dret dels ciutadans a usar la llengua catalana i, per tant, és obligatori que la coneguin els treballadors públics, amb la qual cosa és un requisit per accedir a la funció pública. En poques paraules, el deure dels empleats públics a conèixer la llengua dels ciutadans no deriva de l'Estatut, sinó que és exigit per la Llei vigent de normalització lingüística i, fins que aquesta no es derogui, no es pot modificar cap altra normativa si això representa un retrocés en el procés de normalització lingüística.

El més greu de tot és que aquesta deriva cap a posicionaments d’extrema dreta en qüestions de llengua dels nous dirigents del PP posa en perill la cohesió social de les Illes Balears. Segons l’esquema mental de Bauzà i Delgado a les Illes només hi ha dues llengües: el català, la pròpia del país, i l’espanyol oficial a la nostra terra des del Decret de Nova Planta (llengua imposada “por justo derecho de conquista”). Però a les Illes Balears hi ha més de cent seixanta comunitats lingüístiques, fruit de l’arribada de persones de diferents parts del món que ja formen part de la nostra societat. Aquests immigrants tenen dues formes d’integrar-se: aprenen les dues llengües oficials o només el castellà. El PP ha optat per aquesta segona via, privant d’aquesta manera els nouvinguts i els seus fills que puguin participar de la nostra societat i pugin, alhora, enriquir-la amb els elements que hi aporten.

Però el més trist de tot és que mirant cap al centreesquerra, el panorama de la normalització lingüística del català és també desencoratjador. El Govern espanyol del PSOE acaba de menysprear la iniciativa legislativa popular presentada per més 600.000 persones que pretenia consolidar l’àmbit comunicatiu de la llengua catalana. I el PSIB d'Antich practica la mateixa política que el canyellisme dels anys 80: no qüestionar la Llei de normalització lingüística, però no aplicar-la. Però això donaria per un altre article.

Francesc M. Ramis, secretari de Moviments Socials de l'STEI-i Intersindical

Comentaris

  1. Re: Bauzà no confon decrets i lleis

    Seria bo, Xesc, que ja que t'hi has posat, ens deixassis llegir l'"altre article" en relació al PSOE d'Antich i la Llei.

    Josep-Joan Rosselló | 06/11/2010, 00:08
Afegeix un comentari
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS